Carl Funge, Rapsody Spray, 2000
Parlar d'Electrografia és parlar d'una tècnica de reproducció mecànica (fotocopiadora) aplicada, en la seua forma analògica o digital, a la producció (o reproducció) d'alguna forma artística, que s'anomena Copy-Art.
Va ser Chester Carlson qui en 1938 aconsegueix fixar la primera reproducció original per mitjà d'un sistema analògic manual precursor de les actuals fotocopiadores. Des de llavors fins ara, el desenvolupament notable dels sistemes electrogràfics fa que en l'actualitat s'haja desenvolupat no sols a nivell creatiu sinó també a nivell del discurs. Andy Warhol o Robert Rouscemberg, des de l'òptica del Pop Art, van usar l'electrografia en les seues creacions el que li dóna reconeixement institucional cap a finals dels 70. Altres creadors com Claude Torey ha buscat l'expressió en el cos a través del cridat Body-Copy, consistent en la reproducció del cos directament sobre el vidre d'exposició de la màquina. També la introducció de l'ordinador, de cambres de vídeo, etc, obri noves possibilitats en la creació electrogràfica.
El Copy-Art utilitza diferents tècniques dins el que s'anomena xerografia o exposició directa de qualsevol objecte sobre la pantalla: el Body-Copy o reproducció del cos; retintats elaborats per mitjà de successius copiats d'un mateix original; collages creats abans o després de copiar; electrografies a color etc, encara que el més corrent és usar-la en combinació amb un altre mitjà: ordinador, televisors, transferències etc.
L'electrografia ha creat un llenguatge propi que utilitza a més d'elements provinents de la pintura o la infografia i en general de les altres arts visuals, elements que no són extrapolables a altres llenguatges visuals, que la fan característica, peculiar. El llenguatge de les arts visuals és igual que el llenguatge escrit, en el sentit que utilitza una morfologia i una sintaxi pròpia. És lògic pensar que al tractar-se d'un llenguatge que no usa un suport verbal, done lloc a idees diferents del llenguatge escrit o del llenguatge oral. L'electrografia ve a enriquir este univers visual aportant noves formes d'expressar idees.
Va ser Chester Carlson qui en 1938 aconsegueix fixar la primera reproducció original per mitjà d'un sistema analògic manual precursor de les actuals fotocopiadores. Des de llavors fins ara, el desenvolupament notable dels sistemes electrogràfics fa que en l'actualitat s'haja desenvolupat no sols a nivell creatiu sinó també a nivell del discurs. Andy Warhol o Robert Rouscemberg, des de l'òptica del Pop Art, van usar l'electrografia en les seues creacions el que li dóna reconeixement institucional cap a finals dels 70. Altres creadors com Claude Torey ha buscat l'expressió en el cos a través del cridat Body-Copy, consistent en la reproducció del cos directament sobre el vidre d'exposició de la màquina. També la introducció de l'ordinador, de cambres de vídeo, etc, obri noves possibilitats en la creació electrogràfica.
El Copy-Art utilitza diferents tècniques dins el que s'anomena xerografia o exposició directa de qualsevol objecte sobre la pantalla: el Body-Copy o reproducció del cos; retintats elaborats per mitjà de successius copiats d'un mateix original; collages creats abans o després de copiar; electrografies a color etc, encara que el més corrent és usar-la en combinació amb un altre mitjà: ordinador, televisors, transferències etc.
L'electrografia ha creat un llenguatge propi que utilitza a més d'elements provinents de la pintura o la infografia i en general de les altres arts visuals, elements que no són extrapolables a altres llenguatges visuals, que la fan característica, peculiar. El llenguatge de les arts visuals és igual que el llenguatge escrit, en el sentit que utilitza una morfologia i una sintaxi pròpia. És lògic pensar que al tractar-se d'un llenguatge que no usa un suport verbal, done lloc a idees diferents del llenguatge escrit o del llenguatge oral. L'electrografia ve a enriquir este univers visual aportant noves formes d'expressar idees.
No hay comentarios:
Publicar un comentario