En 1885 pinta
“Comiendo patatas”, cuadro que en su ejecución debe mucho a Daumier. En él
describe con tonos sombríos las desgracias de los mineros y de los campesinos.
El planteamiento compositivo es clásico y la luz es tradicional. Las figuras
siguen una regla compositiva matemática (pentagonal). Debido a razones
subjetivas, Van Gogh distorsiona las figuras, con ello trata de representar y
hacer llegar el momento a la sensibilidad del espectador.
Fa temps vaig poder vorer el quadro al museu de Amsterdam. M'agradaren molt els retrats tan foscos i menuts.Guanya molt vorer l'original de Van Gogh.
ResponderEliminarTota imatge sempre és un acte fallit de la visió, perquè el que mirem ja no està. En el cas de la imatge d'una imatge és doblement fallit. Personalment no em van impressionar tant els originals de Van Gogh. M'agrada molt i m'entusiasmen les seues cartes i la seua vida. Però si alguna vegada he sentit un crit en el meu interior al veure un original ha sigut amb Zurbarán.
ResponderEliminar